QUAN LES NENES VOLEN ALT

Avui és el 25N: dia internacional contra la violència masclista. A l'aula ho vàrem treballar divendres amb un conte (primer vàrem fer un poc de conversa sobre aquest tema), un conte que recomenam des de l'escola, ja que té un missatge molt guapo, no només sobre la defensa dels drets de la dona sinó que també parla dels somnis.

El conte tracta sobre unes nines que desitgen ser pilots, escriptores, músiques...El senyor SIVOLSPOTS, confecciona unes ales maquíssimes que els permetrà volar i aconseguir els seus somnis però la banda dels NOHOACONSEGUIRASMAI es dedica constantment a ficar-les pedres dins les butxaques per tal d'evitar-ho.

Això, malauradament, encara passa a la nostra societat i des de l'escola treballam conscientment aquest aspecte. Treballam per a la igualtat de gènere per tal de construir persones més crítiques i justes amb el món que ens envolta.

Una vegada acabat d'escoltar el conte, i aquí he de dir que varen estar tots escoltant amb els ulls ben oberts, varen voler pujar a una muntanya de pedres improvisada, com la muntanya que surt al final de la història, on pugen les nines després de desfer-se de totes les pedres. Des d'allà ho veuen tot ben petit i quasi poden tocar Mart, el somni d'una d'elles.

Allà dalt, alguns miraven sorpresos, altres no els sortien les paraules i alguns varen dir: 

• Me sent com tu d'alt, Marga.
• Què guay!
• Pareixeu formiguetes.
• Estic molt alta.
• Pareix que veig pedretes petites.
• Ohhh, que petits.

Però tots reien i gaudien de sentir-se alts!

El darrer en pujar va ser en DANIEL, no ho vaig fer a posta però va acabar la roda amb unes paraules precioses: SOU PETITS, PERÒ SOU MOLTA GRAN COSA!

Li vàrem fer un aplaudiment.

Gràcies Daniel, per regalar al grup de viatgers i viatgeres unes paraules tan guapes com aquestes.

Mentre contava el conte, na Júlia va dir que tots tenim ales, però no les veim... aquesta setmana pintarem les nostres ales.

En Mohamed, feia setmanes que em demanava per fer la feina "què volem ser de grans?"...l'hem començat a fer arrel d'aquest conte i de passada estam treballant el gènere  (masculí, femení) i el nombre (singular, plural) dels noms.

Setmana Intensa de molta feina

Aquesta setmana hem viscut sobretot 4 moments importants.
El primer: A LA FI HEM FET PARELLES DE PADRINS I FILLOLS. 
Després de trobar-nos vàries sessions per conèixer-nos, dilluns passat es va fer una tria de forma natural. És a dir els fillols no varen triar els padrins ni al revés, si no que ho férem conjuntament ja que prèviament havíem establert una relació. Segons ens coneixíem, ens anàvem ajuntant. Vàrem estar junts al pati, després ens ajuntàrem per parelles i finalment férem un dibuix junts per consolidar l'apadrinament.

El segon moment de la setmana i que ens ha duit més feina i al què hem dedicat moltes sessions, ha estat elaborar una línia del temps des de l'any 1968 fins al 2018. No ha estat fàcil perquè, com que ho havíem de fer tots junts, ens havíem de posar d'acord quins anys feia cada taula i després cadascú. Com que era difícil anar repartint números tan grans, na Marga ens va facilitar una taula numèrica des de el número 1900 fins el 2100. Amb aquesta taula hem descobert que un segle son 100 anys, que un grup de 10 anys es diu dècada, així com també hem practicat contar de 10 en 10 no només quan les desenes son completes (10,20,30,40...) si no quan hi ha més unitats (13,23,33,43,53...).

ESQUEMA A LA PISSARRA DEL QUE HAUREM DE FER

ELS COLORS NO SON PERQUÉ SÍ, HI HA UNA EXPLICACIÓ

TAULA NUMÈRICA QUE ENS AJUDA A REPARTIR

DISTRIBUCIÓ DELS ANYS

Si mirau totes les fotos podreu entendre com ha estat el procés. Acabar la línia numèrica va ser emocionant, havia estat una feina intensa de tot el grup i si un de noltros hagués fallat, no l'haguéssim acabat, de tal manera que era necessari la col·laboració de tots. Així que una vegada acabada, vàrem fer una foto de grup i tothom volia transportar-la des de l'aula taller a la nostra classe. En Mohamed va tenir una bona idea: penjar-la molt a prop de la finestra perquè la veiéssim tots. Entrau a l'aula i la veureu.

Ja hem col·locat la notícia d'un diari que va sortir d'una caixa sorpresa:

 La tercera cosa és que hem començat a triar el nom de la nostra classe, el nom que ens representarà com a grup enguany. Els mestres de 1r cicle vàrem decidir que el nom havia d'estar relacionat amb una de les setmanes culturals que ha viscut el Rafal Vell durant la seva història. Vàrem estar mirant el llistat de totes les setmanes culturals i de moment sembla que la que més ens agrada és ESCRIPTORS ( va ser la segona setmana cultural, era l'any 93/94), no tothom de la classe n'està convençut però els qui ho estan ens han argumentat que seria un bon nom perquè podríem estudiar l'origen i l'evolució de l'escriptura, escriure un conte, escriure amb ploma, amb màquina d'escriure, investigar sobre les diferents tipus d'escriptures que hi ha al món, inventar-ne la nostra...un tema ple de contingut que a mi personalment M'ENCANTA! Però encara ho hem d'acabar de decidir.

I ja per acabar aquesta setmana tan llarga i tan ben aprofitada, divendres vàrem encetar un tema sobre bolets. Sembla que ens interessa saber coses, a partir del que va succeir a la classe, Na Georgina, n'Angelina i na Rimel dijous vàrem pujar dos bolets del pati, els vàrem mirar molt poquet perquè teníem EF, així que ho vàrem deixar pendent per divendres però els vàrem trobar així:

Em sap greu no haver fet cap foto de com eren en realitat perquè els familiars veiéssiu la diferència, però vos assegur que eren ben hermosos. I què ha pogut passar? Per què s'han podrit així? Eren verinosos? El cuc que hi havia al costat ha pogut fer això? I a partir d'aquí sorgeixen altres preguntes que tal vegada podrem començar a investigar. Crec que acabam d'encetar un projecte que pot ser serà llarg!

Ja heu vist quina setmana més intensa. I a part d'això, hem seguit amb els Grups interactius, tallers d'artística, valors, els berenars de portes obertes dos pics per setmana i la maleta culinària que ja ha visitat les cases de Kyrylo, Alba, Irene R i Daniel.

A veure que ens ocorr la propera setmana a la classe dels viatgers i viatgeres.

TEMA DE CENTRE I SETMANA CULTURAL: 50 ANYS DEL CEIP RAFAL VELL

Com ja sabeu, a la nostra classe hem començat a viatjar 50 anys enrere. Però, com eren les coses en aquella època que és per noltros tan llunyana?

Alguns nins i nines de la classe han duit objectes: roba, una jugueta, un rellotge, una màquina d'escriure (o impressora de l'època, com diu na Júlia) maletes, quaderns, estris d'escola, pessetes (la moneda que hi havia abans de l'euro)... Fins i tot, na Martina ha fet un power point amb fotografies de la seva família i ens ha mostrat cançons de l'època. Algunes d'aquestes cançons les seguirem treballant a classe.

Aquests dies iniciarem una línia del temps a la classe per situar-nos i poder entendre què significa 50 anys, quant de temps és: molt o poc en relació a noltros mateixos?
Enguany, l'escola té la intenció d'el·laborar un llibre que conmemori aquests 50 anys d'història del Rafal Vell. Si hi ha algun familiar exalumne de l'escola, vos convida'm a participar-hi.

RELAXACIÓ

A petició d'en Mohamed, faig aquesta entrada al bloc.

Cada dia, després del pati, procuram relaxar-nos una miqueta perqué venim molt alterats. Sovint ens costa bastant arribar a l'estat de tranquilitat que necessitam per seguir amb la feina del dia.
Ahir, ho vàrem aconseguir en menys de 10 segons, crec que els va agradar molt el so de la guitarra...
Vaig fer fotos perquè no m'ho podia creure.