Pàgines

divendres, 3 de maig del 2019

Un viatge al Congo amb na Jolly

Avui, hem viscut un dia molt especial.
Ha vengut a l'escola, especialment per a les nostres classes de 3r, na Jolly Kamuntu. Na Jolly, és una dona que a la nostra illa no és molt coneguda. Ni Mallorca ni a Espanya és una dona "popular" com ha dit na Júlia, perquè aquí vivim tan bé que moltes vegades no ens assabentam del que passa a la resta del món. Però allà on viu ella és molt coneguda.


Na Jolly viu al Congo, un país molt gran del continent africà i és una dona revelada amb el que li ha tocat viure. Una dona que no es conforma en com funciona la societat del país on viu. Concretament perquè viu a un país on la dona no pinta res i on la dóna, precisament, és menyspreada i marginada.




Na Jolly és periodista i una líder social congolesa que vol canviar el món. És una dona empoderada, viva i energètica, Es també, presidenta d'un equip de futbol masculí, curiós, no? Ser presidenta d'un equip de futbol masculí a un país com aquest no ha de ser gens fàcil. Això és un exemple de persona que podria ser membre de la banda dels SIVOLSPOTS, aquella banda d'aquell conte que tant ens agrada a la classe.





Però avui na Jolly ens ha vengut a explicar com és el Congo.

De manera molt resumida ens ha explicat que Àfrica està formada per 52 països i que el Congo és molt gran i està just al centre. Un dels seus països veïns és Burundi (consulta aquesta entrada del bloc El meu país Burundi). Ens ha dit que hi ha un gran llac amb molts de peixos. Hi ha molts animals com els nostres: vaques, porcs, gallines, conills.... El que més agrada als congolesos és ballar i noltros hem ballat amb ella. 


Tenen bona música, bons dansaires...i els encanta organitzar desfilades amb música. També ens ha contat  que hi ha molta fruita i que la compren per molts pocs doblers. Ens ha explicat també com van els nins a escola i que a a les nines les tallen el cabell ben curt per anar-hi. Ens ha comentat que a l'escola, son més de 60 nins per aula (quin desastre, no m'ho puc ni imaginar).
S'ha acomiadat desitjant-nos que canviem el món i que en tornar a visitar-nos siguem unes grans persones provocadores de canvis polítics i socials. 
Una cosa que ens ha encantat i fet molta gràcia és que només parla en francès, però gràcies a na Nena que ens ho ha traduït tot, ho hem entès perfectament. Na Nena és una mare de l'escola i membre de la ONG veïns sense fronteres, amb qui vàrem col·laborar a la cursa solidària d'enguany. És gràcies ella que hem pogut gaudir d'aquesta fantàstica experiència. Una experiència que ens ha remogut a tots i a totes.

Com a obsequi li hem fet aquest nigul de paraules que representen com ens hem sentit durant la xerrada. L'hem signat tots a darrera i li hem donat les gràcies.

PODEU VEURE TOTES LES FOTOS AQUÍ.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fi del primer trimestre

El darrer dia del primer trimestre, és costum a l'escola que les aules germans s'ajuntin per desitjar-se un bon nadal. Nosaltres vàr...